LES WIKIS EN EDUCACIÓ

Les wikis són útils per elaborar y reelaborar primeres versions de treballs i per compartir treballs en curs. Mitjançant l’historial de versions anteriors d’una pàgina, l’escriptor pot donar una mirada retrospectiva a (i fins i tot recuperar) versions anteriors. Qualsevol número de persones pot col·laborar en un Wiki.

A continuació  alguns usos que poden donar-se a les Wikis en les Institucions Educatives:

• Promoure la comunicació entre estudiants d'una mateixa classe: grups d'estudiants, sense estar reunits físicament en el mateix lloc, poden intercanviar idees, treballar en equip, dissenyar, visualitzar de manera instantània el que produeixen...

• Desenvolupar habilitats de col·laboració: no només aprenen a publicar continguts, sinó que també aprenen a desenvolupar habilitats de col·laboració i com i quan utilitzar-les

• Elaborar textos: una wiki és un espai ideal per centralitzar l'elaboració de textos durant processos d'escriptura individual o col·lectiva. L'historial de canvis permet fàcilment tornar a una versió anterior del text. A més a més, quan el procés és col·lectiu, la Wiki permet inserir comentaris marginals i usar formats per debats al voltant d'un tema o tasca. 

• Recopilar informació: els estudiants poden utilitzar una Wiki a manera de dipòsit per reunir i ordenar diversos materials que trobin al llarg d'investigacions. A més, allà mateix es poden elaborar els primers esborranys que permetin als estudiants extreure'n únicament el que és útil i pertinent per a la investigació que estan realitzant.

• Enriquir treballs en grup: els estudiants tenen la possibilitat d'enriquir els seus treballs escolars amb elements multimèdia com: vídeos, sons, imatges, animacions, etc. 

• Presentar treballs: les Wikis faciliten als estudiants la publicació de treballs escolars (tasques, informes, assajos, presentacions, etc.).

• Revisar i corregir treballs: Els estudiants poden compartir els seus treballs escolars amb el docent perquè aquest els revisi i corregeixi de manera fàcil.

• Crear continguts: Tant docents com estudiants, sense importar l'àrea acadèmica, poden crear continguts sobre temes educatius i publicar-los en Wikis sense necessitat d'instal·lar aplicacions o tenir coneixements de programació.

 Aquests són uns quants dels usos educatius de les wikis entre molts altres.

 

LA TELEVISIÓ I EL CINEMA EN EDUCACIÓ

TELEVISIÓ

 La televisió és present en casi totes les cases i famílies. Avui en dia, els nens passen més hores davant la tele que en una aula a la setmana. Es pot dir que la televisió s’ha convertit en l’estrella de la família ja que en ella es basen moltes vegades els diàlegs familiars, el temps d’oci, etc.
És important saber distingir la realitat de l’espectacle audiovisual, i l’educació ha d’intentar ensenyar als alumnes a saber desenvolupar-se en la societat de manera madura i conscient. Per tant, suposa ensenyar a veure la televisió, a seleccionar-la i saber quan és moment d’apagar-la. 


Actualment, hi ha moltes propostes d’ús de la televisió en l’àmbit educatiu: anàlisis de documentals diversos, vídeos didàctics, anàlisi de la publicitat, aprendre idiomes a través de pel·lícules en versions originals, programes d’història, societat, etc. 
Jo crec que fent-ne un bon ús la televisió pot ser de gran ajuda per educar als nens/es ja que si el professor/a selecciona els programes més interessants se’n poden fer debats a la classe i treure’n diverses conclusions.

CINEMA

Per una altra banda hi ha el cinema. Aquest sempre s’ha associat amb l’oci i la diversió ja que és una manera de desconnectar de la realitat i endinsar-te en una fantasia audiovisual. A més a més, actualment s’ha millorat a través de les noves tecnologies ja que amb aquestes s’aconsegueixen efectes especials, animacions, més qualitat d’imatge, etc.

 Es diu que la influència social actual, ha convertit el cinema, no en un mitjà d’evasió de la realitat, sinó en un sistema d’incidència sobre la mateixa realitat, ampliant els sistemes de referència, els cànons sociològics, els models culturals i ètics, etc. 
Tot i així, en el cinema també hi podem trobar una part educativa, encara que hi ha mestres que segueixen associant el cinema amb la imaginació, la violència i la pèrdua de temps. Aquests no veuen la manera de relacionar les pel·lícules amb els programes de l’assignatura i moltes vegades també hi influeix els pocs recursos que es necessiten. 
La utilització didàctica del cinema a l’aula pot ser la projecció de pel·lícules en sales de cinema comercials o a les aules a través d’un projector (ja que actualment la majoria d’escoles tenen alguna aula amb projector). Posteriorment a la visualització de la pel·lícula es poden fer diverses activitats d’anàlisi per integrar la pel·lícula, a la vegada que també es poden realitzar activitats prèvies a la visualització per a la preparació o per a la comparació d’idees entre l’abans i el després. A més a més, també és una gran eina per aprendre altres idiomes ja que tenim a l’abast versions originals en anglès, francès, etc.

"DE LO SÓLIDO A LO LÍQUIDO"

LES NOVES ALFABETITZACIONS DAVANT ELS CANVIS CULTURALS DE LA WEB 2.0

Aquest article de Manuel Area i Teresa Pessoa defensa que és necessari un nou model de noves alfabetitzacions per a la informació de la ciutadania de la societat digital i, a més, creuen que les novees alfabetitzacions són un dret dels individus i una condició necessària per un desenvolupament social i democràtic de la societat del segle XXI.

Per començar fa la distinció de cultura sòlida i líquida ja que són dos termes oposats. La cultura sòlida és la que es basa en el consum i l'adquisició, mentre que la cultura líquida és el que coneixem com a món digital.
Actualment la cultura líquida, amb la incorporació de les TIC i la Web 2.0, està canviant les nostres experiències en l'oci, les comunicacions personals, l'aprenentatge, el treball, etc.

A continuació defineixen la Web 2.0 com una plataforma de serveis que té diversos usos: biblioteca universal, mercat global, gegant puzle de peces informatives connectades hipertextualment, lloc de trobada i comunicació entre persones, etc.

Finalment, creuen que el món digital requereix noves alfabetitzacions perquè els ciutadans siguin capaços d'actuar com algú anònim, culte i crític en el ciberespai.
Les noves alfabetitzacions són necessàries per a la societat en què vivim ja que amb la introducció de les noves tecnologies i la web 2.0 la comunicació és més complexa, i per tant sorgeix una nova alfabetització digital, informacional i tecnològica basada en els àmbits d'aprenentatge sobre la Web 2.0, i les competències i habilitats en el subjecte alfabetitzat.

OPINIÓ PERSONAL:
Jo estic bastant d'acord amb el que defensen els autors en aquest article ja que actualment la societat ha patit un gran canvi amb l'augment de les noves tecnologies i l'expansió del món digital en molts i diversos àmbits. Crec que sí que és necessària una nova alfabetització que es centri en el món digital en els milers d'àmbits als quals s'ha expandit per així fer-ne un bon ús.
Tot i així, crec que no cal deixar de banda l'alfabetització tradicional ja que també és útil en molts casos i no s'ha d'abandonar la cultura sòlida.

web 2.0

La web 2.0 és una plataforma de distribució de serveis, construcció d'informació, separació entre continguts i presentació, col·laboració i sindicació, formada per diverses aplicacions que et permeten no només accedir a informació sinó que també pots publicar-ne i difondre'n perquè estigui a l'abast de tothom i interactuar amb altres a partir d'aquesta informació.

Les més utilitzades en el meu cas són les següents:
Faig servir el Facebook durant el meu temps lliure per publicar fotos, vídeos,... i per comunicar-me amb els meus amics i familiars. El Twitter també l'utilitzo en el meu temps lliure per publicar i compartir alguns moments o simplement frases que m'agraden.
Utilitzo el Youtube per mirar vídeos i escoltar música, sobretot quan he de crear una coreografia de ball per un grup de nenes de les quals sóc monitora.

Per una altra banda, faig ús del GoogleDocs per compartir treballs en línia i així poder-los editar varies persones a la vegada. En l'àmbit escolar també faig servir el Moodle per accedir a documents compartits per part dels professors, i, puntualment, el Dropbox per fer el treball de recerca ja que era una manera de que la tutora pogués fer-ne un seguiment.
A més, per buscar informació acostumo a fer servir la Wikipèdia, els molts llibres virtuals compartits a la xarxa, els blogs informatius, el slideshare, diverses notícies on-line, entre d'altres.

Finalment, també faig ús del picassa per retocar fotos, el GoogleMaps per buscar alguna ubicació necessària en algun moment i el traductor de Google per traduir paraules d'altres idiomes que no entenc. Tot i així, d'aquestes aplicacions en faig un ús puntual, no és freqüent.

Reflexió personal del grau de competència digital

En la competència digital hi podem distingir cinc graus diferents: la competència informacional, la tecnològica o informàtica, l'alfabetització múltiple, la competència cognitiva genèrica i la ciutadania digital.

D'aquests graus, els assolits en el meu cas són els següents:
-La competència tecnològica o informàtica, ja que he aconseguit saber utilitzar tot tipus de tecnologia que ens envolta i que va augmentant, distingint els aparells innecessaris que són fruit de la renovació per les diferents modes que van apareixent. A més, em considero capaç de saber com s'utilitzen sense la necessitat de fer servir els manuals.
-El grau d'alfabetització múltiple, perquè no només es faig ús dels llibres per estudiar sinó que ho combino amb altres llenguatges com per exemple l'audiovisual.
-La ciutadania digital també forma part del meu grau de competència digital perquè el comportament en les reds socials ha de ser el mateix que en la vida real, i així ho faig. A més a més,
crec que és molt important respectar els altres tant en el món real com en el virtual.

Per una altra banda, hi ha graus de la competència digital que crec que no han sigut assolits encara:
-La competència informacional i la competència cognitiva genèrica, ja que, tot i que sé triar la informació més adequada entre tota la que es pot trobar a la xarxa, a vegades em costa evaluar-la i analitzar-la de manera que l'aconsegueixi relacionar amb el que ja sabia i transformar-la en informació nova i pròpia.