AUTOAVALUACIÓ DEL BLOG

L'assignatura m'ha servit per conèixer una mica més el món de la informàtica i m'ha ajudat a tenir més eines per poder aplicar-les en educació, en un futur pròxim. 

A continuació realitzaré una avaluació del meu propi blog, "Les TIC". Analitzaré l'ús de la web com a plataforma, l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva i la gestió de la base de dades com a competència bàsica:

En primer lloc, la web m'ha servit com a plataforma ja que en comptes de fer servir l'ordinador com a plataforma, ho he fet directament des de la web a través de la wiki i el blog. Amb aquestes eines he pogut anar escrivint i podia desar totes les entrades, com a esborranys o publicacions, sense la necessitat de fer servir el word abans de penjar-ho al blog públicament.


En segon lloc, per aprofitar la intel·ligència col·lectiva, vam publicar totes les adreces dels blogs en un document al Gmail, per poder accedeir-hi tots els companys de la classe i així ajudar al desenvolupament dels treballs. A través dels comentaris podiem fer reflexions, però com que tots ens hem centrat més en el treball personal de cada blog, aquesta interacció no s'ha donat gaire sinó que només hem obtingut un parell de comentaris dels companys i la resta han sigut per part de la professora per tal de millorar l'estructura del nostre blog. Per tant, no s'ha produït una bona interacció perquè simplement comentavem si ens agradava o no, i això no és una informació que pugui ajudar a l'autor a millorar el blog. 

Per una altra banda, a través de les imatges i els vídeos he pogut donar suport al text del treball ja que sinó podia ser molt entès i massa extens. Ha sigut una manera de fer entendre i remarcar el contingut de cada entrada penjada.

Finalment, les etiquetes m'han servit per poder organitzar el blog i fer que es pugui accedir a la informació que interessa a través d'aquestes. D'aquesta manera, la informació queda organitzada i estructurada d'alguna manera i amb uns criteris determinats.

VÍDEO MOVIE MAKER

 

Aquest és un muntatge de fotos d'un espectacle anomenat TRAMA fet per la Natàlia Trullàs i representat per l'Esbart Egarenc. Aquest espectacle consta d'un seguit de balls que representen la vida dels treballadors de l'antiga indústria tèxtil a Terrassa. Per començar, el ball de matinada representa que els treballadors van a la feina i quan sona la sirena entren a la fàbrica. A continuació, el ball de filadores està representat per noies les quals algunes fan de madeixes (d'on es va desenrrollant el fil) altres fan de filadores (porten el fil) i altres fan de pals (per on ha de passar el fill per fer el texit). A partir d'aquí, entre ball i ball hi ha un tros anomenat trames en el qual els ballarins representen els treballs de les diferents màquines. Seguidament, hi ha el ball dels homes que representen els treballs més durs. Tot seguit, el ball de nenes les quals representen el poc temps de diversió que tenien i la obligació per treballar a una edat tan petites. Després, ve el ball de l'embarassada la qual representa la por a tenir un fill en aquella època. A continuació, la rumba representa l'alegria i els moviments de faldilla que ens portaven les del sud quan venien de visita i es nota un canvi en l'expressivitat de les noies. Tot seguit, el ball de l'amor representa una parella que s'estima però que en aquella època estava prohibit i això es mostra amb el següent ball que es diu censura i que representa la censura cap a l'amor. Per continuar, hi ha el ball de rambla que representa l'únic dia de festa de la setmana que era el diumenge i que es trobaven tots a la rambla per divertir-se. Finalment, el ball del record representa una mirada al passat.

 Transicions: 

-Fosa: representa que es fa de dia.

-Trosseja endins: trenca radicalment del tema de filadores al d'homes.

-Cercle: ressalta el protagonisme de les nenes.

-Trosseja endins: trenca radicalment del tema de les nenes al de la rumba (de ritme a lent a animat).

-Cor: representa l'escena d'amor.

-Barres: crea sensació de record a través del moviment de barres desordenat.

-Divisió vertical: dona la sensació de canvi.

-Estrelles 5 puntes: remarca el protagonisme de les nostres "estrelles" més petites.

-Iris: emmarca tot el repertori de ballarins.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL II

Per acabar amb l'anàlisi de l'exemple de l'escena final de la pel·lícula "La lengua de las mariposas", iniciat a l'entrada anterior, falta fer l'anàlisi de la il·luminació, el color, el so i el ritme:

-Il·luminació: La llum que s'utilitza en aquesta última escena és un tipus de llum suau i natural ja que no hi ha forts contrastos de clarobscur, és a dir, les ombres són poc marcades i més aviat difuminades. A més, intenta donar una sensació de naturalitat intentant dissimular la llum dels focos artificials ja que l'escena succeeix a l'aire lliure.

-Color: Els colors són suaus cosa que li dona una sensació d'antiguitat per aconseguir reproduir la època en que transcorre la història de la pel·lícula.
Al final fa servir un recurs per acabar la pel·lícula a través de l'enfosquiment d'una escena congelada fins que la pantalla queda negre i surten els crèdits.

-So: En l'escena final de la pel·lícula sona una música clàssica que transmet la tristesa de l'escena i que ajuda a intensificar el significat de les imatges que es van veient.
Crea un contrast entre el que diu el nen i el que realment sent ja que mentre crida enfadat realment està trist perquè no sent el que està dient però es veu obligat a dir-ho, i amb la música de fons s'aconsegueix transmetre aquest sentiment real de tristesa.
A més, es fa servir un recurs anomenat leit motiv que consisteix en la repetició de la música de fons en varies escenes de la pel·lícula.

-Ritme: El ritme és lent perquè els canvis de plans i els moviments de càmera són lents i està molta estona mostrant un mateix plà.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual té diversos components: el plà, l'àngle, els moviments de la càmera, la il·luminació, el ritme, el color i el so. A través d'aquests elements s'intenta transmetre diverses sensacions.

Per exemple:
Escena final de la pel·lícula "La lengua de las mariposas"

-Plans: Es fa servir el primer plà quan intenta mostrar l'expressivitat dels personatges mostrant la part de dalt (hombros i cara) dels personatges. També es fa servir el plà mitjà quan a l'escena es veuen parts concretes del cos. Finalment també veiem que utilitza un plà general per mostrar les accions de l'escena com per exemple quan el camió marxa amb la gent a dins i veuen com s'allunya, o quan els nens corren darrera el cotxe tirant pedres...) En aquest últim plà se li dona molta més importància a l'entor que als personatges concrets per aconseguir mostrar l'acció de l'escena.

Exemple de primer plà

-Àngles: Majoritàriament es fa servir l'àngle normal ja que és el més comú que situa la càmera a l'altura dels ulls. Però també es fa servir l'àngle subjectiu en el moment de l'escena en què mostra la visió del nen protagosnista, és a dir, la càmera coincideix amb la seva mirada i veiem l'escena des del seu punt de vista.

Exemple d'àngle normal i subjectiu (punt de vista professor)

-Moviments de càmera: S'utilitzen els següents moviments:

• Tràveling: desplaçament paral·lelament al terra i de manera uniforme, normalment fent ús de rails i/o mecanismes.És el més utilitzat.
• Tràveling frontal: la càmera es situa davant o darrera del professor.
• Tràveling lateral: segueix el moviment del professor mentre camina, des d'un costat (des del punt de vista del nen protagonista)
• Moviments lliures: hi ha pocs moviments lliures durant l'escena final.

LES WIKIS EN EDUCACIÓ

Les wikis són útils per elaborar y reelaborar primeres versions de treballs i per compartir treballs en curs. Mitjançant l’historial de versions anteriors d’una pàgina, l’escriptor pot donar una mirada retrospectiva a (i fins i tot recuperar) versions anteriors. Qualsevol número de persones pot col·laborar en un Wiki.

A continuació  alguns usos que poden donar-se a les Wikis en les Institucions Educatives:

• Promoure la comunicació entre estudiants d'una mateixa classe: grups d'estudiants, sense estar reunits físicament en el mateix lloc, poden intercanviar idees, treballar en equip, dissenyar, visualitzar de manera instantània el que produeixen...

• Desenvolupar habilitats de col·laboració: no només aprenen a publicar continguts, sinó que també aprenen a desenvolupar habilitats de col·laboració i com i quan utilitzar-les

• Elaborar textos: una wiki és un espai ideal per centralitzar l'elaboració de textos durant processos d'escriptura individual o col·lectiva. L'historial de canvis permet fàcilment tornar a una versió anterior del text. A més a més, quan el procés és col·lectiu, la Wiki permet inserir comentaris marginals i usar formats per debats al voltant d'un tema o tasca. 

• Recopilar informació: els estudiants poden utilitzar una Wiki a manera de dipòsit per reunir i ordenar diversos materials que trobin al llarg d'investigacions. A més, allà mateix es poden elaborar els primers esborranys que permetin als estudiants extreure'n únicament el que és útil i pertinent per a la investigació que estan realitzant.

• Enriquir treballs en grup: els estudiants tenen la possibilitat d'enriquir els seus treballs escolars amb elements multimèdia com: vídeos, sons, imatges, animacions, etc. 

• Presentar treballs: les Wikis faciliten als estudiants la publicació de treballs escolars (tasques, informes, assajos, presentacions, etc.).

• Revisar i corregir treballs: Els estudiants poden compartir els seus treballs escolars amb el docent perquè aquest els revisi i corregeixi de manera fàcil.

• Crear continguts: Tant docents com estudiants, sense importar l'àrea acadèmica, poden crear continguts sobre temes educatius i publicar-los en Wikis sense necessitat d'instal·lar aplicacions o tenir coneixements de programació.

 Aquests són uns quants dels usos educatius de les wikis entre molts altres.

 

LA TELEVISIÓ I EL CINEMA EN EDUCACIÓ

TELEVISIÓ

 La televisió és present en casi totes les cases i famílies. Avui en dia, els nens passen més hores davant la tele que en una aula a la setmana. Es pot dir que la televisió s’ha convertit en l’estrella de la família ja que en ella es basen moltes vegades els diàlegs familiars, el temps d’oci, etc.
És important saber distingir la realitat de l’espectacle audiovisual, i l’educació ha d’intentar ensenyar als alumnes a saber desenvolupar-se en la societat de manera madura i conscient. Per tant, suposa ensenyar a veure la televisió, a seleccionar-la i saber quan és moment d’apagar-la. 


Actualment, hi ha moltes propostes d’ús de la televisió en l’àmbit educatiu: anàlisis de documentals diversos, vídeos didàctics, anàlisi de la publicitat, aprendre idiomes a través de pel·lícules en versions originals, programes d’història, societat, etc. 
Jo crec que fent-ne un bon ús la televisió pot ser de gran ajuda per educar als nens/es ja que si el professor/a selecciona els programes més interessants se’n poden fer debats a la classe i treure’n diverses conclusions.

CINEMA

Per una altra banda hi ha el cinema. Aquest sempre s’ha associat amb l’oci i la diversió ja que és una manera de desconnectar de la realitat i endinsar-te en una fantasia audiovisual. A més a més, actualment s’ha millorat a través de les noves tecnologies ja que amb aquestes s’aconsegueixen efectes especials, animacions, més qualitat d’imatge, etc.

 Es diu que la influència social actual, ha convertit el cinema, no en un mitjà d’evasió de la realitat, sinó en un sistema d’incidència sobre la mateixa realitat, ampliant els sistemes de referència, els cànons sociològics, els models culturals i ètics, etc. 
Tot i així, en el cinema també hi podem trobar una part educativa, encara que hi ha mestres que segueixen associant el cinema amb la imaginació, la violència i la pèrdua de temps. Aquests no veuen la manera de relacionar les pel·lícules amb els programes de l’assignatura i moltes vegades també hi influeix els pocs recursos que es necessiten. 
La utilització didàctica del cinema a l’aula pot ser la projecció de pel·lícules en sales de cinema comercials o a les aules a través d’un projector (ja que actualment la majoria d’escoles tenen alguna aula amb projector). Posteriorment a la visualització de la pel·lícula es poden fer diverses activitats d’anàlisi per integrar la pel·lícula, a la vegada que també es poden realitzar activitats prèvies a la visualització per a la preparació o per a la comparació d’idees entre l’abans i el després. A més a més, també és una gran eina per aprendre altres idiomes ja que tenim a l’abast versions originals en anglès, francès, etc.

"DE LO SÓLIDO A LO LÍQUIDO"

LES NOVES ALFABETITZACIONS DAVANT ELS CANVIS CULTURALS DE LA WEB 2.0

Aquest article de Manuel Area i Teresa Pessoa defensa que és necessari un nou model de noves alfabetitzacions per a la informació de la ciutadania de la societat digital i, a més, creuen que les novees alfabetitzacions són un dret dels individus i una condició necessària per un desenvolupament social i democràtic de la societat del segle XXI.

Per començar fa la distinció de cultura sòlida i líquida ja que són dos termes oposats. La cultura sòlida és la que es basa en el consum i l'adquisició, mentre que la cultura líquida és el que coneixem com a món digital.
Actualment la cultura líquida, amb la incorporació de les TIC i la Web 2.0, està canviant les nostres experiències en l'oci, les comunicacions personals, l'aprenentatge, el treball, etc.

A continuació defineixen la Web 2.0 com una plataforma de serveis que té diversos usos: biblioteca universal, mercat global, gegant puzle de peces informatives connectades hipertextualment, lloc de trobada i comunicació entre persones, etc.

Finalment, creuen que el món digital requereix noves alfabetitzacions perquè els ciutadans siguin capaços d'actuar com algú anònim, culte i crític en el ciberespai.
Les noves alfabetitzacions són necessàries per a la societat en què vivim ja que amb la introducció de les noves tecnologies i la web 2.0 la comunicació és més complexa, i per tant sorgeix una nova alfabetització digital, informacional i tecnològica basada en els àmbits d'aprenentatge sobre la Web 2.0, i les competències i habilitats en el subjecte alfabetitzat.

OPINIÓ PERSONAL:
Jo estic bastant d'acord amb el que defensen els autors en aquest article ja que actualment la societat ha patit un gran canvi amb l'augment de les noves tecnologies i l'expansió del món digital en molts i diversos àmbits. Crec que sí que és necessària una nova alfabetització que es centri en el món digital en els milers d'àmbits als quals s'ha expandit per així fer-ne un bon ús.
Tot i així, crec que no cal deixar de banda l'alfabetització tradicional ja que també és útil en molts casos i no s'ha d'abandonar la cultura sòlida.

web 2.0

La web 2.0 és una plataforma de distribució de serveis, construcció d'informació, separació entre continguts i presentació, col·laboració i sindicació, formada per diverses aplicacions que et permeten no només accedir a informació sinó que també pots publicar-ne i difondre'n perquè estigui a l'abast de tothom i interactuar amb altres a partir d'aquesta informació.

Les més utilitzades en el meu cas són les següents:
Faig servir el Facebook durant el meu temps lliure per publicar fotos, vídeos,... i per comunicar-me amb els meus amics i familiars. El Twitter també l'utilitzo en el meu temps lliure per publicar i compartir alguns moments o simplement frases que m'agraden.
Utilitzo el Youtube per mirar vídeos i escoltar música, sobretot quan he de crear una coreografia de ball per un grup de nenes de les quals sóc monitora.

Per una altra banda, faig ús del GoogleDocs per compartir treballs en línia i així poder-los editar varies persones a la vegada. En l'àmbit escolar també faig servir el Moodle per accedir a documents compartits per part dels professors, i, puntualment, el Dropbox per fer el treball de recerca ja que era una manera de que la tutora pogués fer-ne un seguiment.
A més, per buscar informació acostumo a fer servir la Wikipèdia, els molts llibres virtuals compartits a la xarxa, els blogs informatius, el slideshare, diverses notícies on-line, entre d'altres.

Finalment, també faig ús del picassa per retocar fotos, el GoogleMaps per buscar alguna ubicació necessària en algun moment i el traductor de Google per traduir paraules d'altres idiomes que no entenc. Tot i així, d'aquestes aplicacions en faig un ús puntual, no és freqüent.

Reflexió personal del grau de competència digital

En la competència digital hi podem distingir cinc graus diferents: la competència informacional, la tecnològica o informàtica, l'alfabetització múltiple, la competència cognitiva genèrica i la ciutadania digital.

D'aquests graus, els assolits en el meu cas són els següents:
-La competència tecnològica o informàtica, ja que he aconseguit saber utilitzar tot tipus de tecnologia que ens envolta i que va augmentant, distingint els aparells innecessaris que són fruit de la renovació per les diferents modes que van apareixent. A més, em considero capaç de saber com s'utilitzen sense la necessitat de fer servir els manuals.
-El grau d'alfabetització múltiple, perquè no només es faig ús dels llibres per estudiar sinó que ho combino amb altres llenguatges com per exemple l'audiovisual.
-La ciutadania digital també forma part del meu grau de competència digital perquè el comportament en les reds socials ha de ser el mateix que en la vida real, i així ho faig. A més a més,
crec que és molt important respectar els altres tant en el món real com en el virtual.

Per una altra banda, hi ha graus de la competència digital que crec que no han sigut assolits encara:
-La competència informacional i la competència cognitiva genèrica, ja que, tot i que sé triar la informació més adequada entre tota la que es pot trobar a la xarxa, a vegades em costa evaluar-la i analitzar-la de manera que l'aconsegueixi relacionar amb el que ja sabia i transformar-la en informació nova i pròpia.