VÍDEO MOVIE MAKER

 

Aquest és un muntatge de fotos d'un espectacle anomenat TRAMA fet per la Natàlia Trullàs i representat per l'Esbart Egarenc. Aquest espectacle consta d'un seguit de balls que representen la vida dels treballadors de l'antiga indústria tèxtil a Terrassa. Per començar, el ball de matinada representa que els treballadors van a la feina i quan sona la sirena entren a la fàbrica. A continuació, el ball de filadores està representat per noies les quals algunes fan de madeixes (d'on es va desenrrollant el fil) altres fan de filadores (porten el fil) i altres fan de pals (per on ha de passar el fill per fer el texit). A partir d'aquí, entre ball i ball hi ha un tros anomenat trames en el qual els ballarins representen els treballs de les diferents màquines. Seguidament, hi ha el ball dels homes que representen els treballs més durs. Tot seguit, el ball de nenes les quals representen el poc temps de diversió que tenien i la obligació per treballar a una edat tan petites. Després, ve el ball de l'embarassada la qual representa la por a tenir un fill en aquella època. A continuació, la rumba representa l'alegria i els moviments de faldilla que ens portaven les del sud quan venien de visita i es nota un canvi en l'expressivitat de les noies. Tot seguit, el ball de l'amor representa una parella que s'estima però que en aquella època estava prohibit i això es mostra amb el següent ball que es diu censura i que representa la censura cap a l'amor. Per continuar, hi ha el ball de rambla que representa l'únic dia de festa de la setmana que era el diumenge i que es trobaven tots a la rambla per divertir-se. Finalment, el ball del record representa una mirada al passat.

 Transicions: 

-Fosa: representa que es fa de dia.

-Trosseja endins: trenca radicalment del tema de filadores al d'homes.

-Cercle: ressalta el protagonisme de les nenes.

-Trosseja endins: trenca radicalment del tema de les nenes al de la rumba (de ritme a lent a animat).

-Cor: representa l'escena d'amor.

-Barres: crea sensació de record a través del moviment de barres desordenat.

-Divisió vertical: dona la sensació de canvi.

-Estrelles 5 puntes: remarca el protagonisme de les nostres "estrelles" més petites.

-Iris: emmarca tot el repertori de ballarins.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL II

Per acabar amb l'anàlisi de l'exemple de l'escena final de la pel·lícula "La lengua de las mariposas", iniciat a l'entrada anterior, falta fer l'anàlisi de la il·luminació, el color, el so i el ritme:

-Il·luminació: La llum que s'utilitza en aquesta última escena és un tipus de llum suau i natural ja que no hi ha forts contrastos de clarobscur, és a dir, les ombres són poc marcades i més aviat difuminades. A més, intenta donar una sensació de naturalitat intentant dissimular la llum dels focos artificials ja que l'escena succeeix a l'aire lliure.

-Color: Els colors són suaus cosa que li dona una sensació d'antiguitat per aconseguir reproduir la època en que transcorre la història de la pel·lícula.
Al final fa servir un recurs per acabar la pel·lícula a través de l'enfosquiment d'una escena congelada fins que la pantalla queda negre i surten els crèdits.

-So: En l'escena final de la pel·lícula sona una música clàssica que transmet la tristesa de l'escena i que ajuda a intensificar el significat de les imatges que es van veient.
Crea un contrast entre el que diu el nen i el que realment sent ja que mentre crida enfadat realment està trist perquè no sent el que està dient però es veu obligat a dir-ho, i amb la música de fons s'aconsegueix transmetre aquest sentiment real de tristesa.
A més, es fa servir un recurs anomenat leit motiv que consisteix en la repetició de la música de fons en varies escenes de la pel·lícula.

-Ritme: El ritme és lent perquè els canvis de plans i els moviments de càmera són lents i està molta estona mostrant un mateix plà.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual té diversos components: el plà, l'àngle, els moviments de la càmera, la il·luminació, el ritme, el color i el so. A través d'aquests elements s'intenta transmetre diverses sensacions.

Per exemple:
Escena final de la pel·lícula "La lengua de las mariposas"

-Plans: Es fa servir el primer plà quan intenta mostrar l'expressivitat dels personatges mostrant la part de dalt (hombros i cara) dels personatges. També es fa servir el plà mitjà quan a l'escena es veuen parts concretes del cos. Finalment també veiem que utilitza un plà general per mostrar les accions de l'escena com per exemple quan el camió marxa amb la gent a dins i veuen com s'allunya, o quan els nens corren darrera el cotxe tirant pedres...) En aquest últim plà se li dona molta més importància a l'entor que als personatges concrets per aconseguir mostrar l'acció de l'escena.

Exemple de primer plà

-Àngles: Majoritàriament es fa servir l'àngle normal ja que és el més comú que situa la càmera a l'altura dels ulls. Però també es fa servir l'àngle subjectiu en el moment de l'escena en què mostra la visió del nen protagosnista, és a dir, la càmera coincideix amb la seva mirada i veiem l'escena des del seu punt de vista.

Exemple d'àngle normal i subjectiu (punt de vista professor)

-Moviments de càmera: S'utilitzen els següents moviments:

• Tràveling: desplaçament paral·lelament al terra i de manera uniforme, normalment fent ús de rails i/o mecanismes.És el més utilitzat.
• Tràveling frontal: la càmera es situa davant o darrera del professor.
• Tràveling lateral: segueix el moviment del professor mentre camina, des d'un costat (des del punt de vista del nen protagonista)
• Moviments lliures: hi ha pocs moviments lliures durant l'escena final.